dilluns, 13 de maig del 2013

De la mort



Incompresa 
la certesa absoluta

de la mort

Amiga eterna de la vida
ambdues de la mà
al paredó

de l’oblit

afusellades
irremeiablement

per transcendir

l’existència finita
del dol perpetu
del cos

que mor
irrefutablement
cansat

aquí
i ara,

per sempre.


(mariola nos 2013)





Pandèmia humana
34x63 cm
Ensamblatge
Caixa de llum
Obra de Garcia Bel
http://jgarcibel.blogspot.com.es/










8 comentaris:

  1. Un dels grans temes literaris i vitals, la mort. I tants matisos com homes/dones hi ha al món, crec... Deixant a banda les creences religioses o sectàries.

    Bona amalgama entre el text i l'obra visual, gràcies i per molts anys!


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Naixem sabent que morirem ... és l'única certesa absoluta que conviu amb nosaltres tot el temps. Inevitable la seva reflexió i els seus matisos també ...

      Gràcies a tu ... i avui especialment per a tu ... per molts anys;-)

      Elimina
    2. Un mig seguiment, un mig sonet, que no està a l'alçada de l'original...


      Fúnebre


      Morir tal volta sigui això: l'enyorança
      De besar-te, l'espera que no comença
      Ni acaba, el pas del temps que atansa
      El comiat quan ets llum i complaença,

      Com un avenc que s'enduu l'esperança
      A l'estimball, i hi llença la vida i pensa
      Que l'ombra és la fi i la seva semblança.


      d.

      Elimina
    3. Morir tal volta sigui això, llavors, almenys en part...

      Abandonar el que s'estima
      el que ens és llum
      el que ens complau

      Encara que no se si l'enyorança és de qui se'n va o només dels que es queden...

      Un esperar sense principi ni final
      desesperançat
      ombra en l'abisme

      No hi ha original Deomises ... només maneres de dir, el mateix

      M'ha agradat, molt

      Elimina
  2. El cos mor, irrefutablement cansat si,despres del afusellament de la vida....pero, l´anima es queda...esperant, per tornar un altre cop, en un altre cos nou i jove...per continuar el cicle infinit....
    Jo crec que el ADEU, no existeix, solsment es un FINS DESPRES..i aqui et deixo una de les frases que mes m´agrada quan reflexiono en la mort, encara que es en castellá
    " Volveré..apenas un momento, apenas un instante de reposo en el viento del infinito, y otro vientre de mujer me concebirá." es una adaptació meva a una frase de KAHLIL GIBRAN, en " Lazos de Amor"
    El teu poema es Presios.. i el cuadre...per reflexionar..uyyyy prou..que avui ja te he donat prou la vara...gracies guapa...per escoltar

    ResponElimina
    Respostes
    1. És anhel humà transcendir allò finit d'alguna manera, no anar-se'n o tornar una altra vegada a ser.
      Jo em reconec aquí, en el finit ... aquí aquesta meva ànima i el meu cicle, I diré adeu quan hagi de dir-ho i pensaré que potser per algú sigui un fins sempre. I tant de bo sigui eterna durant un temps, en aquells que em recorden ...

      T'ensenyaré una foto d'una obra de Garcia Bel titulada "L'etern retorn", t'encantarà. Està feta amb branques d'olivera i enmig del cercle hi ha una caixa de terra. En aquesta obra, ell parla del mateix que tu. Les teves paraules me l'han recordat, d'alguna manera. Vaig a veure si la penjo aquí al blog.
      L'obra ja té amo, i els encanta. Pel que és i pel que significa.

      Abraçada

      Elimina
  3. Una nova píndola de Mariola. Píndola,per concentrada, eficaç, rodona...i com moltes d'quelles... veritablement estética.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Antonio ... potser jo sigui massa concisa, a vegades ... sóc de pocs ornaments, així que t'agraeixo les teves paraules.

      Elimina