Incompresa
la certesa absoluta
de la mort
Amiga eterna de la vida
ambdues de la mà
al paredó
de l’oblit
afusellades
irremeiablement
per transcendir
l’existència finita
del dol perpetu
del cos
que mor
irrefutablement
cansat
aquí
i ara,
per sempre.
(mariola nos 2013)
Pandèmia humana 34x63 cm Ensamblatge Caixa de llum Obra de Garcia Bel http://jgarcibel.blogspot.com.es/ |
Un dels grans temes literaris i vitals, la mort. I tants matisos com homes/dones hi ha al món, crec... Deixant a banda les creences religioses o sectàries.
ResponEliminaBona amalgama entre el text i l'obra visual, gràcies i per molts anys!
d.
Naixem sabent que morirem ... és l'única certesa absoluta que conviu amb nosaltres tot el temps. Inevitable la seva reflexió i els seus matisos també ...
EliminaGràcies a tu ... i avui especialment per a tu ... per molts anys;-)
Un mig seguiment, un mig sonet, que no està a l'alçada de l'original...
EliminaFúnebre
Morir tal volta sigui això: l'enyorança
De besar-te, l'espera que no comença
Ni acaba, el pas del temps que atansa
El comiat quan ets llum i complaença,
Com un avenc que s'enduu l'esperança
A l'estimball, i hi llença la vida i pensa
Que l'ombra és la fi i la seva semblança.
d.
Morir tal volta sigui això, llavors, almenys en part...
EliminaAbandonar el que s'estima
el que ens és llum
el que ens complau
Encara que no se si l'enyorança és de qui se'n va o només dels que es queden...
Un esperar sense principi ni final
desesperançat
ombra en l'abisme
No hi ha original Deomises ... només maneres de dir, el mateix
M'ha agradat, molt
El cos mor, irrefutablement cansat si,despres del afusellament de la vida....pero, l´anima es queda...esperant, per tornar un altre cop, en un altre cos nou i jove...per continuar el cicle infinit....
ResponEliminaJo crec que el ADEU, no existeix, solsment es un FINS DESPRES..i aqui et deixo una de les frases que mes m´agrada quan reflexiono en la mort, encara que es en castellá
" Volveré..apenas un momento, apenas un instante de reposo en el viento del infinito, y otro vientre de mujer me concebirá." es una adaptació meva a una frase de KAHLIL GIBRAN, en " Lazos de Amor"
El teu poema es Presios.. i el cuadre...per reflexionar..uyyyy prou..que avui ja te he donat prou la vara...gracies guapa...per escoltar
És anhel humà transcendir allò finit d'alguna manera, no anar-se'n o tornar una altra vegada a ser.
EliminaJo em reconec aquí, en el finit ... aquí aquesta meva ànima i el meu cicle, I diré adeu quan hagi de dir-ho i pensaré que potser per algú sigui un fins sempre. I tant de bo sigui eterna durant un temps, en aquells que em recorden ...
T'ensenyaré una foto d'una obra de Garcia Bel titulada "L'etern retorn", t'encantarà. Està feta amb branques d'olivera i enmig del cercle hi ha una caixa de terra. En aquesta obra, ell parla del mateix que tu. Les teves paraules me l'han recordat, d'alguna manera. Vaig a veure si la penjo aquí al blog.
L'obra ja té amo, i els encanta. Pel que és i pel que significa.
Abraçada
Una nova píndola de Mariola. Píndola,per concentrada, eficaç, rodona...i com moltes d'quelles... veritablement estética.
ResponEliminaGràcies Antonio ... potser jo sigui massa concisa, a vegades ... sóc de pocs ornaments, així que t'agraeixo les teves paraules.
Elimina